La normativa sobre Seguretat i Salut en el Treball es estructura en base a una Directiva "Marco" de fet, en la "Llei Europea" existeixen en aquest tema una sèrie de directives, en la seva majoria derivades de la "Marco", que tracten de forma sistemàtica els múltiples temes en què es pot subdividir la prevenció d'accidents de treball i malalties professionals.
La Directiva Marco estableix les obligacions dels empresaris i els drets i obligacions dels treballadors en aquest camp. És d'aplicació a tots els treballadors (empleats per compte aliena), inclosos els funcionaris amb molt poques i ben determinades excepcions.
Un resum dels seus punts més rellevants:
- L'empresari és plenament responsable de la protecció dels seus treballadors davant els riscos derivats del treball. En consonància amb això, l'empresari té autonomia total per a la gestió de la prevenció en la seva empresa, encara que ha de consultar als treballadors, o als seus representants, sobre qualsevol decisió important en aquest àmbit.
- La directiva estableix els criteris o principis que han de regir l'activitat preventiva, tals com, per exemple, el caràcter preferent de l'eliminació o reducció dels riscs en la seva procedència, de la protecció col·lectiva enfront de l'individu, etc. Amb això se ha de donar força legal a què, d'altra manera, continuarien sent simples recomanacions dels professionals de la prevenció.
- La primera obligació empresarial és mantenir actualitzada una completa avaluació dels riscos existents a l'empresa. A partir d'aquí, la directiva estableix una sèrie d'obligacions que constitueixen una veritable "metodologia preventiva" en la qual s'integren les activitats de reducció dels riscos, les activitats per a la seva control, inclosa la vigilància de la salut dels treballadors, la actuació davant les emergències, la recerca dels accidents ocorreguts, la informació i formació dels treballadors, etc.
- En base als resultats de l'avaluació, l'empresari ha de planificar la prevenció, organitzar-la de manera que quedi integrada en conjunt (a tots els nivells jeràrquics) i disposar dels mitjans especialitzats necessaris, tenint en quant el tipus i magnitud dels riscos existents a l'empresa.
- La directiva tracta detalladament les obligacions de l'empresari en els casos de risc greu i imminent; en casos casos, el treballador té dret a abandonar el seu lloc de treball i no pot sofrir per això un perjudici.
- L'empresari ha de proporcionar als treballadors i als seus representants la formació i la informació necessàries sobre els riscos existents i de les activitats o mesures preventives que s'han d'adoptar, tant a nivell de cada lloc de treball (informació directa al treballador), com a nivell de l'empresa en conjunt (informació normalment canalizada a través dels representants dels treballadors). Noti's que la formació (gratuïta i durant el temps de treball dels representants dels treballadors) corre a càrrec de l'empresari.
- La directiva estableix que les persones especialment sensibles a determinats riscos (per les seves característiques personals o estat biològic) reben una protecció essencial davant els mateixos. Les directives sobre "dones embarassades" i "joves" desenvolupen aquesta obligació empresarial per a aquests casos tremendos.
- La directiva tracta específicament les situacions en què en un mateix lloc de treball estan presents treballadors de diverses empreses (podent ser una d'elles la titular del centre de treball) i estableix les obligacions generals (en matèria de coordinació i informació) de cada una de les parts.
- Per últim, la directiva fixa les obligacions dels treballadors: la d'autoprotecció (velar per la seva pròpia seguretat i per la d'altres persones que podrien sofrir les conseqüències dels seus actes o omissions) i la de cooperació amb l'empresari (utilitzar els mitjans el treball d'acord a les instruccions, informar sobre els riscos detectats, etc.).
Comentarios
Publicar un comentario